HISTÒRIA

L’any 1700, l’últim monarca de la casa d’Àustria, Carles II, va morir sense descendència directa. Els candidats principals a ocupar el tron, pels seus vincles familiars, eren Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França i de la princesa espanyola Maria Teresa d’Àustria, i l’arxiduc Carles d’Habsburg, fill de l’emperador d’Àustria, i lligat a la dinastia espanyola. El testament de Carles II designava com a successor el candidat Borbó. Les raons d'aquesta decisió s'han de relacionar amb la pressió francesa i amb el fet que Carles II no desitjava el desmembrament de cap territori de la Monarquia i l'aliança francesa era la solució per aconseguir-ho.

Felip d'Anjou va ser proclamat rei (1700) amb el nom de Felip V, i va jurar el càrrec davant les Corts de Castella el 1701 i les Corts catalanes reunides a Barcelona. Aquest nomenament va provocar un conflicte greu en l’equilibri de poder entre les potències europees ja que l’accés de Felip V enfortia el poder dels Borbó a Europa. Per això, ràpidament es va formar una coalició entre Àustria, Holanda i Anglaterra (Aliança de l’Haia, 1701) a la qual s’uniren Portugal i Savoia , que varen donar suport a l’arxiduc Carles i van entrar en guerra contra Françai Espanya. El 1702 l'aliança declarava oficialment la guerra a França i Espanya. D’aquesta manera la successió al tron espanyol va passar a ser un conflicte internacional.

La pau entre els contendents es va firmar en els tractats d’Utrecht (1713) i de Rastatt (1714). En virtut d'aquest tractat Felip V era reconegut com a rei d'Espanya i de les seves possessions americanes però havia de renunciar als seusdrets al tron francès. Tambe, havia de fer concessions importants a Àustria, que es va quedar el milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya; a Savoia que va rebre Sicília i a Gran Bretanya que va rebre Gibraltar i Menorca com a compensació, juntament amb privilegis comercials amb l’Amèrica espanyola (obtenia l'asiento de negres i una nau de permís per enviar anualment a Amèrica). França per la seva banda va haver de cedir a Anglaterra la badia de Hudson, Terranova i Arcadia; i a Portugal San Cristofol i part de la Guaiana. Portugal va retardar un acord particular amb Espanya fins l'any 1715 quan va aconseguir la colònia de Sacramento.

En acabar el conflicte, Felip V (1700-1746) va voler implantar el model absolutista i per aconseguir-ho va procedir a unificar i reorganitzar els diferents regnes peninsulars. El centre d'aquesta gran transformació fet per Felip V va ser la supressió de l'autonomia dels països de la Corona d'Aragó, els quals considerava que eren uns rebels perquè havien donat suport a Carles d'Àustria en la candidatura per la Corona d'Espanya. Felip mitjançant els decrets de Nova Planta (València 1707 i Aragó 1707-1711, Mallorca, 1715 i Catalunya 1716) va imposar l’organització políticoadministrativa de Castella als territoris de la Corona d’Aragó, que van perdre la seva sobirania i es van integrar a un model uniformitzador i centralista. Així, amb l'excepció de Navarra i el País Basc, els territoris de Castella i Aragó van constituir una estructura única de caràcter uniforme